L'ESPERÓ DE BOLÒS (O L'EPÍTET DE L'ORIOL)
L'ESPERÓ DE BOLÒS (O L'EPÍTET DE L'ORIOL)
Artesa de Segre, Rubió de Baix, Alòs de Balaguer i Camarasa són l'escenari privilegiat de l'extravagant i amenaçat Esperó de Bolòs, l'estrella de la flora en perill d'extinció...
QUÈ ÉS L’ESPERÓ DE BOLÒS?
L'esperó de Bolòs (Delphinium bolosii), una planta que es creia extingida a Catalunya des de principis del segle XX, amb flors violacees, és de la família de les ranunculàcies i està protegida i amenaçada.
La germinació es produeix al final de l'hivern, aprofitant les pluges estacionals. Les seves escasses poblacions pateixen grans fluctuacions interanuals en nombre d'individus, tot depenent de les condicions climàtiques, encara que la tendència general és mantenir-se relativament estable, però deficient.
Tot i la seva estructura floral complexa i especialitzada, presenta un variat espectre de pol·linitzadors, entre els quals destaquen borinots, petites abelles, lepidòpters i dípters.
La dispersió de llavors és per gravetat i boleoanemocora (el vent o algun animal permet catapultar-les gràcies a la seva llarga tija) i de moment no se’n coneixen depredadors actius.
És una herba perenne que pot arribar a fer fins a 165 cm d'alçada i la inflorescència resulta d’un raïm lax simple, o amb 1 o 2 raïms axil·lars, que conté flors blau-violades. El fruit presenta 3 fol·licles glabres que contenen llavors petites negres, amb esquames imbricades amples.
L’etimologia científica de l’Esperó de Bolòs (Delphinium bolosii) és un epítet en honor al botànic, professor i catedràtic d'universitat i pteridòleg Oriol de Bolòs i Capdevila. Un epítet dedicat a la seva figura pels estudiosos Cèsar Blanché i Julià Molero, descobridors d’aquest endemisme a l’any 1980.
La primera paraula d'un nom científic correspon a l'epítet genèric, és a dir, a la paraula que dóna nom al gènere a què pertany l'espècie. En aquest cas Delphinium. La segona paraula correspon a l'epítet específic de l'espècie, és a dir, la paraula que identifica l'espècie en aquest gènere: bolosii.Va ser inclosa al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, Real Decreto 439/1990 i al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, Decret 172/2008 d’espècies amenaçades i en perill d’extinció de la Generalitat de Catalunya.
DISTRIBUCIÓ i HÀBITAT
L'esperó de Bolòs és va considerar un endemisme estricte de Catalunya, però més tard es van descobrir altres petites poblacions a la península ibèrica. A Catalunya, es coneix en cinc localitats: la primera es va descobrir l'any 1980 a Ulldemolins (comarca del Priorat).
La segona, prop de Rubió de Baix (comarca de la Noguera), que inicialment va ser descrita per Joan Pedrol Solanes i Joaquín Ascaso Martorell.
Una tercera a priori extingida a Sant Llorenç del Munt (comarca del Bages), que datava d'una citació antiga de l’any 1912 de Joan Cadevall, va ser redescoberta.
Agents Forestals van descobrir dues petites poblacions més, una a Alòs de Balaguer, a uns 5 km de la de Rubió de Baix i la segona, encara més petita, prop del pantà de Camarasa, en relleixos força inaccessibles. Fins i tot hi ha qui afirma haver identificat algun exemplar al municipi de Les Avellanes i Santa Linya. Entre Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Camarasa es van descobrir diverses poblacions als marges esquerres del riu Segre.
El conjunt de tres pobles que porten el mateix nom però diferent cognom s’anomena popularment Els Rubions: Rubió de Baix (també dit Rubió de Sòls o Rubió Vell); Rubió del Mig i Rubió de Dalt (també dit Rubió de Caps).
Fins i tot per aquest últim, el gran filòleg Joan Coromines, va rescatar que Rubió de Dalt també era conegut com Rubió del Cel.
Tots aquests punts de la ribera del Segre on s’han trobat exemplars de l’Esperó de Bolòs queden situats dins de l’Espai Natural de l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa i per tant estan subjectes a figures de reconeixement i protecció territorials.
Pel que fa al seu hàbitat trobem l’Esperó de Bolòs en terrasses calcàries a peu de cingles o en fons de barranc entre 300-600 m d’alçada. Creix en clarianes de boixedes a la comarca de la Noguera o entre les bardisses de domini de carrascar, a la comarca del Priorat.
Pertany a un grup d'espècies i subespècies que s'estenen per tota la regió Mediterrània, sent la Península Ibèrica un extrem de la seva àrea de distribució. Els estudis citogenètics han permès veure que es tracta d’una espècie singular molt rara dins del seu gènere.
L’ETIQUETA DEL VI FLOR XAREL
El celler de Rubió de Sòls, situat al marge esquerra del riu Segre entre el Santuari de Salgar i l’antic assentament de Rubió de Baix, dirigit per l’enòloga Judit Sogas (a instagram i twitter) elabora el vi Flor Xarel.
És un vi dolç 100% xarel·lo elaborat de forma artesanal, amb el que s’ha volgut recuperar un clàssic vi català que aporta valor afegit a la finca que es troba a les immediacions del Castell de Rubió de Sòls.
Curiosament aquest vi porta una etiqueta amb dibuixos d’exemplars de l’Esperó de Bolòs realitzats per Annel Vare fent tots els honors a un dels pocs llocs de Catalunya on s’han trobat poblacions d’aquesta planta endèmica.
AMENACES DE L’ESPERÓ DE BOLÒS
Escàs, amenaçat i protegit, aquest endemisme molt sensible als recursos hídrics, pateix constantment amenaces.
Es van observar davallades notables d’individus al terme de Rubió de Baix relacionades amb esclarissades i tales que es van dur a terme per activitats d’escalada amb obertura de boixos i abocament de les restes vegetals sobre la població que van malmetre molts individus. Va caldre l’actuació dels agents forestals per aturar l’activitat i es van desmuntar les vies d’escalada.
Es van desmuntar els ancoratges de seguretat (parabolts) on es fixen els mosquetons que utilitzen els escaladors per a les ascensions.
Les restriccions son permanents a la zona on habiten les espècies: a Rubió de Baix, a la zona de Santa Maria de Salgar i el Castell de Malagastre i a la zona del Dispensari de Camarasa. Tot i que les restriccions son permanents en punts geogràficament reduïts, aquests llocs no son especialment atraients per a l'escalada.
Malgrat el reduït nombre d'exemplars, la funció reproductiva (morfologia floral, recompenses en forma de nèctar i pol·len, biologia de la pol·linització, producció de fruits i granes, etc.) demostra un bon estat funcional que garanteix la conservació autosostenible de les petites poblacions però les condicions climàtiques actuals, escassetat de pluges i altes temperatures, fan preveure una disminució d’exemplars.
Ja sabeu, si la trobeu per Artesa de Segre, Rubió de Baix, Alòs de Balaguer, Camarasa o qualsevol lloc dels Aspres del Montsec o del Segre Mitjà, no maltracteu l’Esperó de Bolòs, ni el trepitgeu, observeu-lo, fotografieu-lo i gaudiu-lo. És una planta escassa, amenaçada, protegida i una espècie en perill d'extinció.
FONTS:
Á. Bañares, G. Blanca, J. Güemes, J.C. Moreno y S. Ortiz. Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España.
🙏 PROTEGEIX L’ENTORN DEL TERRITORI MONTSEC
Recordeu!
Els paratges de la Serra del Montsec son espais protegits i fràgils, i molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions.
Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental. Respecta’ls.
Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local.
Descobreix l'essència tradicional del medi rural.
Fes servir productes i serveis locals.
Fes un consum responsable i redueix els teus residus.
Fes servir les papereres, containers o emporta’t la brossa a casa.
💡 Inici | Què, Qui, Com | Mapa del Montsec | Twitter | Instagram
Aquest article s'ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat.
Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús