LA COVA DEL PARCO
LA COVA DEL PARCO
La Cova del Parco fou descoberta per a la ciència el 1974, quan el veí d’Artesa de Segre, Rafel Gomà (lo Parco), la va fer conèixer a Joan Maluquer de Motes, aleshores director del Museu del Montsec.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA COVA DEL PARCO
La Cova del Parco es troba en el terme municipal d'Alòs de Balaguer, a la comarca de La Noguera, concretament a la partida coneguda amb el nom de Les Roques Prenyades. Ens situem dins del paisatge dels Aspres del Montsec a les estribacions del Montsec de Rúbies (o de Meià).
La cavitat s’obre a les estribacions del dom de Sant Mamet, que constitueix un paisatge litològic de calcàries i conglomerats que donen lloc a uns relleus de formes abruptes, escarpades que afavoreix la formació de coves i abrics d’interès arqueològic. Aquest relleu fa que el riu Segre circuli encaixat i congostat en aquesta part del seu recorregut.
En aquesta zona del riu Segre, el curs de riu abandona la direcció nord-sud per prendre la direcció est-oest, tot travessant les serralades marginals de la Serra del Montsec i Sant Mamet (serra Carbonera, serra Penaberra, serra Mosquera, serra de Boada, etc) abans de reprendre de nou, una vegada arriba a l'Aiguabarreig del rius Segre-Nogera Pallaresa, la direcció nord-sud, dirigint-se, passat la vila de Camarasa, vers la gran plana del Segrià.
La Cova del Parco se situa a 420 metres de distància i a 120 metres sobre el riu Segre. És una cavitat formada per una galeria única de planta triangular i de mides reduïdes: 10,5 metres de llarg per 4,5 metres d'amplada màxima en la zona de l'entrada, que comunica en direcció oest amb un gran abric de 5,5 metres per 30 metres el qual es troba tancat per un mur de pedra seca, fruit del seu ús com a cleda pel bestiar en altres períodes.
ELS HABITANTS DE LA COVA DEL PARCO
Fa 10.000 anys una banda de Homo sapiens va aixecar un campament temporal en aquesta zona quan les neus perpètues del Pirineu ja s'havien fos. Era la fi de les glaciacions i el clan es va adaptar al nou clima molt més benigne.
Els boscos de pi i ginebró era el paisatge més habitual i les truites de riu, els mol·luscs i el crancs completaven la dieta d’aquests habitants. En definitiva, sobreviure ja no era una empresa tan difícil i aquests humans eren cada vegada més presumits, sofisticats i innovadors.
Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançades amb propulsors. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la Cova del Parco, l’amagatall foradat al cingle, és el seu refugi de cacera.
Els ocupants de la Cova del Parco eren grans inventors. D'un nucli de sílex en treien dotzenes d'eines petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya van crear l'arpó. Tallen, poleixen i foraden ossos, resultant agulles de cosir i la confecció de polaines, mocassins, pantalons, faldilles i abrics.
LA COVA DEL PARCO
La cova fou descoberta per a la ciència a l’any 1974, quan el veí d’Artesa de Segre, en Rafel Gomà Fontanet, conegut com lo Parco, la va donar a conèixer a Joan Maluquer de Motes, professor de la Universitat de Barcelona i director aleshores del Museu-Arxiu del Montsec d’Artesa de Segre.
Es dona la circumstància que en Rafel Gomà Fontanet, per encàrrec de Joan Maluquer de Motes, cercava la Cova de l’Aigua que havia sentit que es trobava en el terme d’Alòs de Balaguer, tot i que en realitat es troba al terme de Camarasa.
En Rafel Gomà Fontanet va recórrer tot el terme d’Alòs de Balaguer i va entrar en múltiples coves i balmes. Però va ser a l’actual Cova del Parco on Rafel va veure que afloraven alguns fragments de ceràmica que en desenterrar-los es van convertir en una gran tenalla avui restaurada i exposada: una gran tenalla de l’Edat de Bronze.
Aquesta tenalla te una forma ovoide amb el fons pla, circular i de petites dimensions que la fa bastant inestable. El coll està decorat amb tres cordons paral·lels a la vora. El cos de la tenalla està profusament decorat amb cordons afegits i impresos, formant uns motius decoratius de forma ortogonal.
Les excavacions van permetre trobar connexió entre la part interior de la cova i la zona de l’abric doncs en ambdues zones s’han trobat llars de foc. Associat a les fogueres s’ha recuperat material vegetal carbonitzat i nombroses peces lítiques, que semblen indicar l’existència d’una cadena operativa de producció.
LES EXCAVACIONS A LA COVA DEL PARCO
Aquest jaciment presenta una llarga seqüència sedimentària que correspon a diferents ocupacions humanes que van des del Paleolític Superior, l’Epipaleolític, el Neolític, el Calcolític, l'Edat del Bronze i l’època medieval.
Durant les diferents excavacions es van localitzar fins a vuit agulles de cosir de fa 15.000 anys confeccionades amb ossos, una època que correspon a finals del Paleolític.
Les restes d'eines i utensilis que s'han trobat a la cova després de més de 20 campanyes d’excavacions, corresponen a un grup de caçadors que de manera estacional s'hi instal·laven per caçar sobretot cabres. Aquests caçadors desenvolupen a l'abric tasques de talla, i de probable fumat, de les peces i les restes tècnològques i de fauna les llencen pels racons de l’habitat de la cova.
Va resultat ser un jaciment únic ja que aquests tipus de jaciments permetien conèixer i reconstruir la vida i el medi d’aquests períodes tan allunyats de nosaltres. Es tracta d'un període de trànsit entre les últimes glaciacions i l'inici de la bonança climàtica.
Aquesta cova actualment no disposa de cap règim de protecció oficial.
🙏 PROTEGEIX L’ENTORN DEL TERRITORI MONTSEC
Recordeu!
Els paratges de la Serra del Montsec son espais protegits i fràgils, i molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions.
Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental. Respecta’ls.
Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local.
Descobreix l'essència tradicional del medi rural.
Fes servir productes i serveis locals.
Fes un consum responsable i redueix els teus residus.
Fes servir les papereres, containers o emporta’t la brossa a casa.
