EL BATLLE D'ALÓS, AMB ACCENT TANCAT!
EL BATLLE D'ALÓS, AMB ACCENT TANCAT!
Això era com Joc de Trons després de l'època medieval, amb senyors, bisbes i comtes però amb menys dracs i més bandolers! Barber de Binèfar, Minyó de Montellà i Batlle d'Alós són els protagonistes...
A finals del segle XVI, la Serra del Montsec i els seus voltants van patir els efectes d’un bandolerisme extrem. Els principals capitosts van ser Miquel Joan Barber anomenat lo Barber de Binèfar, un altre anomenat lo Minyó de Montellà, i també l’anomenat Batlle d'Alós, que no d’Alòs.
Aquests anys del segle XVI van ser temps d’inseguretat constant degut a les lluites inacabables entre diferents bàndols de quadrilles de bandolers i s’anirant agreujant al finalitzar el segle en una mena de guerra privada de molt gran abast.
La rivalitat entre el senyor de Nyer, Tomàs de Banyuls i de Llupià, captitost dels bandolers anomenats Nyerros, i el senyor d’Arsèguel, Joan Cadell, capitost dels bandolers anomenats Cadells s'anirà agreujant amb la formació de moltes i diverses faccions i bàndols diferents que s’agruparen en un joc de complicitats i amb tota mena de robatoris i malvestats arreu del territori.
Nyerros i Cadells també es van enfrontar en diferents faccions a la guerra de la Ribagorça, i especialment el Batlle d'Alós (amb accent tancat!) i lo Minyó de Montellà, ambdós del bàndol dels Cadells, contra Miquel Joan Barber, lo Barber de Binèfar, del bandol Nyerro.
Perjudicaven especialment als traginers que anaven a fires com per exemple la gran fira de Balaguer i assaltaven pobles i diligències pels camins d’enllaç i ports de munyanya com ara el Pass de Comiols, atemorint a tota mena d’habitants, caminants i viles. Una de les quadrilles capitanejades per l’anomenta lo Batlle d’Alós, que no d’Alòs i el seu fill, varen esdevenir senyors de l’alt i Mig Segre gràcies a les seves accions bèliques.
El lloctinent de Catalunya, Francisco Hurtado de Mendoza procurà reduir-los, obligant als pobles d'Organyà, Peramola, Oliana, Ponts i d’altres, que paguessin del seu propi pressupost una tropa de soldats per emprendre la persecució d’aquests bandolers.
Però el Batlle d'Alós (amb accent tancat!) aconseguia cada dia més seguidors fins arribar a ser cap dels anomenats Nyerros, que atacaven els petits senyors de la zona, la majoria del bàndol anomenat dels Cadells.
ENTRE LA HISTÒRIA I LA LLEGENDA
De les proeses atribuïdes als bandolers, totes sempre a cavall entre la llegenda i la història, consta la participació en robatoris de moneda oficial com el produït a Sidamon l’any 1587, o un altre robatori de principis de l’any 1589, juntament amb els germans Garreta, a Oliana on robaren una gran partida de diners de la Diputació.
Miquel Joan Barber, àlies lo Barber de Binèfar d'on era nascut, fou un dels bandolers seguidors de Ferran II duc de Villahermosa a la guerra civil de la Ribagorça, durant la dècada del 1580. Lluità activament contra lo Minyó de Montellà i contra el batlle d'Alós.
L’anomenat Minyó de Montellà va ser molt actiu a Lleida, on dirigia 300 homes i disposava de grans sumes de diners obtingudes del pagament de rescats. També va participar en diverses hostilitats de l'anomenada Guerra Civil de la Ribagorça, posant-se al servei del virrei d'Aragó per lluitar contra el comte Ferran II de Ribagorça.
Hi ha certa confusió o si més no manca claredat respecte a la biografia de tots aquests bandolers. Per exemple, i sempre segons Xavier Torres, el batlle d’Alós es deia Andreu Saura de nom i no pas Arnau Escuder com de vegades es pot trobar en alguna publicació.
Fins i tot alguna llegenda del seu temps el donava per mort a l’any 1589, però es té constància que el 1593 encara era capitost de quadrilles al Pallars Jussà a favor de Bernat de Guimerà.
D’altra banda, malgrat que alguns pensen que l’àlies del Batlle d’Alós tenia origen en el fet d’haver nascut a Alòs de Balaguer (comarca de La Noguera), en realitat era originari d’Alós d’Àneu o Alós d’Isil, al Pallars Sobirà, ambdós amb accent tancat i no pas obert.
Curiosament, sobre com s’hauria d’accentuar cadascuna d’aquestes viles i per extensió la seva pronunciació, el filòleg Joan Coromines va fer una explicació ben curiosa al Onomasticon Catalionae:
[…] La necessitat de la denominació 'Alós d'Isil' enfront d''Alòs de Balaguer' només es justifica si pensem que els qui varen fer els primers nomenclàtors eren gent poc atenta a la pronunciació dels noms de lloc.
Però ningú nascut a la Vall d'Àneu pronunciarà mai 'Alós' amb 'o' oberta i a la zona de Meià mai oírem 'Alòs' pronunciat amb 'o' tancada.
En català, on la diferència entre els dos tipus de 'o' en posició tònica té caràcter fonològic, no hi ha raó per a confondre els dos topònims.
No es tracta de dos exemplars del mateix nom, ens trobem enfront de dos topònims diferents...
Cançó “Una Història del Montsec” on Xavier Baró canta sobre lo Macot. La Ruta dels Genets ℗ 2013 Quadrant Records Released on: 2016-02-29.
Temps enrere, un altre bandoler del Montsec, anomenat Macot, havia assetjat el poble d’Àger durant el deceni de 1470. Va ser llavors quan la famosa dama, encara avui, Guillemota d’Àger va tramar l’alliberament de la vila, mantenint el bandoler enfeinat i facilitant a les tropes reials la seva captura i immediata mort al peu de l’ermita de Pedra, al Montsec d’Ares.
En Macot, o potser Machicot, un gascó al servei del rei Lluís XI de França, es va fer fort al castell d'Aramunt a la dècada de 1470, des d'on va fer incursions al voltant de la Serra del Montsec. Diuen que amb suport del comte Hug Roger III del Pallars que feia la guerra al rei Joan II, l’anomenat Sense Fe, o el Gran.
Aquest bandoler d'origen incert, tot i que hi ha diferents versions, sembla que va arribar a Catalunya des de França. La llegenda ens parla d'un personatge carismàtic que ja en el segle XV, afirmava que els homes algun dia podrien volar!
De fet a la parla col·loquial s’han quedat algunes dites com per exemple:
“n’ha fet més que Macot”
per indicar que algú ha fet alguna entramaliada, o per avisar del incongruent destí d’aquell que va per un mal camí:
“aquest farà la fi de Macot”
Com ja hem dit, tots els personatges referits a l’entorn del bandolerisme sempre estan subjectes a fets mítics i llegendaris, i mai sabrem quina part és veritat i quina part és pura imaginació.
D’altra banda també és ben evident que les pel·lícules de cinema i les sèries televisives han acostumat a construït una imatge del bandoler i el bandolerisme idealitzada i romàntica. Esta clar que no sempre anirien ben vestits, de vegades els presenten inclús elegants, lluint maneres de senyors educats, conscienciats i benefactors dels pobres.
Més aviat resulta creïble que la majoria devien ser una colla de desarrapats, famolencs, bruts, ambiciosos i borratxos, en més o menys grau, malvivint amagats a boscos, coves i corrals i aïllats del funcionament normal de la societat del moment.
LA BATUSSA DE CUBELLS
L'estiu de 1589, un grup de cavallers lleidatans van perseguir amb força tota la quadrilla del Batlle d'Alós. Figuraven entre els perseguidors en Francesc de Gilabert, Bernat de Guimerà (senyor de Ciutadilla i Montclar), Onofre d'Alentorn i Oms (senyor de Seró, pare del que fou president de la Generalitat de Catalunya Onofre d'Alentorn i de Botella), i els senyors de Rubió, Vilves i altres llocs de la vall d'Artesa de Segre.
Assabentats de la brega, alguns homes de Cubells haurien sortit per protegir la retirada dels bandolers, fent-los entrar a la vila i tot seguit tancaren les portes.
El setge subsegüent de Cubells aplegaria una munió de forces de ben diversa procedència. Foren mobilitzats els sometents de les vegueries properes, i fins i tot homes enrolats per les Justícies de Fraga i Tamarit de llitera.
Entre els assetjants també hi consta la quadrilla de Miquel Joan Barber, dit lo Barber de Binèfar, vell enemic del batlle d'Alós (amb accent tancat!) per terres de La Ribagorça.
A la tercera nit de setge, i mentre els assetjants esperaven l'arribada d'artilleria, els homes del Batlle d'Alós (amb accent tancat!) aconseguiren fugir desprès de foradar un pany de muralla de la vila.
Descoberta la fuga de bon matí, els assetjants pogueren comprovar que a Cubells només hi restaven alguns capellans, dones i canalla. La quadrilla de lo Barber de Binèfar, dolguts per no poder donar caça al batlle d’Alós es lliurà al pillatge calant foc a una vintena de cases.
El setge i devastació de Cubells seria el preludi d'un reguitzell de revenges inacabables entre els bàndols rivals durant els anys posteriors.
FONTS:
Fets, Costums i Llegendes. Joan Bellmunt Figueres.
Torres, Xavier. Nyerros i Cadells: Bandols i Bandolerisme a la Catalunya Moderna. Quaderns Crema, 1993.
Lladonosa, Josep. El bandolerisme a la Catalunya occidental (1473-1616).
🙏 PROTEGEIX L’ENTORN DEL TERRITORI MONTSEC
Recordeu!
Els paratges de la Serra del Montsec son espais protegits i fràgils, i molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions.
Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental. Respecta’ls.
Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local.
Descobreix l'essència tradicional del medi rural.
Fes servir productes i serveis locals.
Fes un consum responsable i redueix els teus residus.
Fes servir les papereres, containers o emporta’t la brossa a casa.
📣 Inici | Què, Qui, Com | Mapa del Montsec | Twitter | Instagram
Aquest article s'ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat.
Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús
Una pregunta, s'on treus que el batlle d'Alós era del Pallars? Alguna referència? D'altra banda, en quin document has trobat que dit batlle va ser cap de quadrilla de Bernat al castell d'Abella? Gràcies!