QUÈ S'AMAGA DARRERA ELS ASPRES DEL MONTSEC?
QUÈ S'AMAGA DARRERA ELS ASPRES DEL MONTSEC?
Vora 500 km quadrats que inclouen Les Avellanes i Santa Linya, Alòs de Balaguer, Àger, Camarasa, Artesa de Segre, Foradada, Os de Balaguer, Ivars de Noguera, Valldellou, Camporrells, Estopanyà...
ENS SITUEM A les comarques de La Noguera, la Ribagorça d'Osca i l'alta Llitera. Agafeu's fort perquè abraçem municipis com Valldellou, Camporrells, Estopanyà, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri, Ivars de Noguera, Les Avellanes i Santa Linya, Àger, Camarasa, Artesa de Segre i Foradada. Un encaix geogràfic dins d’un tipus de paisatge definit com Aspres del Montsec (o Aspres de Balaguer o Aspres de La Noguera).
NOS SITUAMOS EN las comarcas de La Noguera, la Ribagorça de Huesca y la alta Litera! Agarraros fuerte porqué abrazaremos municipios como Valldellou, Camporrells, Estopanyà, Os de Balaguer, Castellón de Farfanya, Algerri, Ivars de Noguera, Les Avellanes y Santa Linya, Àger, Camarasa, Artesa de Segre y Foradada. Un encaje geográfico dentro de un tipo de paisaje definido como Aspres del Montsec (o Aspres de Balaguer o Aspres de La Noguera).WE ARE LOCATED IN the regions of La Noguera, Ribagorça d'Osca and alta Llitera! Hold on tight because we will embrace municipalities such as Valldellou, Camporrells, Estopanyà, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri, Ivars de Noguera, Les Avellanes and Santa Linya, Àger, Camarasa, Artesa de Segre and Foradada. A geographic fit within a type of landscape defined as Aspres del Montsec (or Aspres de Balaguer or Aspres de La Noguera).ÍNDEX:
Àmbit Geogràfic dels Aspres del Montsec | Origen del Topònim dels Aspres | Trets Distintius dels Aspres del Montsec | Clima, Geomorfologia i Vegetació dels Aspres del Montsec
ÀMBIT GEOGRÀFIC DELS ASPRES DEL MONTSEC
El paisatge és un dels documents més importants que tenim a l'hora d'estudiar la nostra història. El paisatge és format per pobles, camps, camins, boscs i pastures i, fins i tot, per allò invisible com són els límits i els topònims. Tots aquests elements que ens han arribat fins a l'actualitat, han estat creats, anomenats i transformats pels homes i les dones al llarg dels segles.
Els Aspres, o Aspres de Balaguer o Aspres de La Noguera, o també Aspres del Montsec, és actualment una realitat paisatgística que va més enllà de l’àrea anomenada antigament amb aquest nom: Mons d'Aspres o els Aspres.
És una zona de quasi 500 km quadrats que inclou de forma íntegra els municipis de Les Avellanes i Santa Linya i Alòs de Balaguer. A més, també hi trobem parcialment Àger, Camarasa, Artesa de Segre, Foradada, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri i Ivars de Noguera, tot dins de la comarca de La Noguera.
Però espera, la cosa no acaba aquí. Hi ha altres municipis que també formen part d'aquest paisatge natural, com Valldellou i Camporrells a l'alta Llitera, que alguns consideren que haurien de formar part de la Ribagorça d'Osca (per qüestions culturals i lingüístiques), i el municipi d'Estopanyà, dins de la comarca de Ribagorça d'Osca.
ORIGEN DEL TOPÒNIM DELS ASPRES
El nom d'un lloc, l'anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i sociocultural. És el signe d'identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada de memòria col·lectiva. L'etimologia, l'anàlisi de l’origen primitiu d'un nom, ens ajuda a entendre l'origen històric i cultural del lloc.
Vols endinsar en l'origen d'aquest nom tan peculiar dels Aspres del Montsec?
El topònim de Els Aspres o Mons Aspres ja es mencionava abans de la conquesta cristiana i indicava un territori ple de terres trencades, muntanyes escarpades i valls profundes, terres dures de treballar en muntanyes trencades i alts roquissers. Era un nom tan viu que durant el segle XVII s'utilitzava en els mapes i documents de l'època.
Així és referenciat en el Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya, del jesuïta Pere Gil. Aquest llibre va ser escrit a l’any 1600 tot i que no va veure la llum fins l’any 1949. En aquesta geografia apareix ja Balaguer com a cap de comarca dels Aspres.
Però l’antic topònim dels Aspres no deixava de ser un topònim referit només a una part del territori de l’actual comarca de La Noguera, l'àrea de relleu trencat i abarrancat amb terres primes que va des del paral·lel de Balaguer fins el paral·lel nord de la Vall d'Àger i Estopanyà.
D’altra banda, el mapa titulat Nova principatus Cataloniae descriptio, de l'any 1605, del qual només es conserva un exemplar de la primera edició a la Biblioteca Nacional de França, és un dels mapes més antics que existeixen de la Catalunya en la seva totalitat i va ser encarregat pel govern de la Generalitat de Catalunya d’aquell moment.
Aquest mapa de Jan Baptist Vrients és una autèntica referència per aproximar-nos a l’estructura del territori en el segle XVI - XVII, hi trobem molts detalls ben curiosos com per exemple una zona anomenada Els Aspres, entre Àger i Balaguer.
TRETS DISTINTIUS DEL PAISATGE DELS ASPRES DEL MONTSEC
Deixant el topònim antic, actualment anomenem Paisatge dels Aspres del Montsec (o Aspres de Balaguer o Aspres de La Noguera) aquelles terres que abracen una bona part de les serres marginals prepirinenques al sud de la Serra del Montsec.
Tant de relleus alts com son la Serra de Sant Mamet, de Montclús, de Millà, de Mont-Roig i Serra Carbonera. Com també els relleus més modestos com la Serra d'Os, de Sant Cristòfol, de Monteró, de Boada, la Volturina, Monts de Tragó i Montpedró.
Aquest territori es troba travessat pels rius més importants de la regió, el Segre, el Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana.
Aquests rius, juntament amb les seves diverses formacions, com pantans, meandres i congosts, conformen un paisatge de gran valor i són els elements que millor reflecteixen l'estructura física del paisatge dels Aspres del Montsec (o Aspres de Balaguer o Aspres de La Noguera).
La topografia de les valls és molt accidentada, amb una orientació predominant nord-sud, al sector sud-oriental, mentre que al sector nord es disposen principalment en direcció oest-est, generant una gran diversitat de panoràmiques visuals.
Vídeo enregistrat al Pas de la Sabina, des de l’extrem de la Cresta de Sentinilla. Un espectacular congost travessat pel riu Noguera Ribagorçana entre Os de Balaguer (Lleida, Catalunya) i Camporrells i Estopanyà (Osca, Aragó) on es manifesta el paisatge dels Aspres del Montsec en tota la seva grandesa.
La percepció del paisatge varia amb localitzacions des d’on les visuals són més obertes, des de rutes elevades o des dels castells, i d’altres recorreguts o situacions en què els horitzons són ben propers i les visibilitats són més closes.
Aproximadament la meitat dels Aspres està inclosa a la Xarxa Natura 2000.
Una part significativa dels Aspres del Montsec (o Aspres de Balaguer o Aspres de La Noguera) forma part de l'Espai d'Interès Natural de l'Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa.
A la part occidental es troba l'Espai Natural Protegit dels Vessants de la Noguera Ribagorçana, al sud es localitza una part de l’Espai Secans de la Noguera, i al nord-est es troba una part de l'Espai Serres del Montsec, Sant Mamet i Serra Mitjana
Tots els espais citats són Llocs d’Interès Comunitari i Zones d’Especial Protecció per a les Aus.
Limita al nord amb la vall d'Àger, la Conca de Meià (a la comarca de La Noguera) i la Serra de Savinós (a la Ribagorça d’Osca) i davalla gradualment cap al sud, amb línies molt poc definides, formant plecs curts, cada cop més petits cap al sud.
El paisatge canvia espectacularment en el contacte entre plana i muntanya, apareixent com un accident tectònic que separa ambdues formes morfològiques, de manera que els congostos donen pas a les planes del Segrià, la baixa Noguera i el Pla d’Urgell.
Tenen una gran importància els embassaments de Santa Anna i Canelles sobre el riu Noguera Ribagorçana, l'embassament de Camarasa, sobre el riu Noguera Pallaresa, el mini embassament d'Alòs de Balaguer i el de Sant Llorenç de Montgai sobre el riu Segre. Combinant perfectament rocam i aigua degut a la presència d’aquests embassaments.
CLIMA, GEOMORFOLOGIA i VEGETACIÓ DELS ASPRES DEL MONTSEC
El clima és bàsicament mediterrani subhumit continental, encara que a la part sud i en algunes valls, és de tipus mediterrani subàrid continental.
Les precipitacions varien entre els 550-700 mm anuals i això motiva que el paisatge de les solanes estigui dominat per formacions de tipus planoperennifòlies, mentre que a les obagues n’hi hagi de marcescents (fulles i altres òrgans vegetals que es marceixen en la planta sense desprendre-se’n).
A les conques i fondalades, en general per dessota dels 700 metres, a la tardor i a l’hivern es donen fortes inversions tèrmiques que generen boires persistents que generen horitzons de mars de boira molt fotogènics si es miren des dels punts més alts.
Aquesta boira, a més de ser un meteor de molta significació en el paisatge, genera una inversió generalitzada de la vegetació amb presència de boscos marcescents a les parts baixes i boscos d’escleròfil·les damunt dels nivells on les boires són absents o es dissipen aviat.
Tota aquesta zona abraça les serres prepirinenques situades al sud de la Serra del Montsec, serres que augmenten d’altitud de sud a nord.
Els materials geològics que afloren en aquesta unitat són predominantment carbonatats (calcàries, dolomites, conglomerats) i corresponen a roques d’edat mesozoica i cenozoica. També estan representats, encara que en un segon ordre d’importància, gresos, lutites, margues i guixos.
Al sector sud-oriental de la unitat, aquestes serres presenten una direcció predominant nord-sud: Serra de Boada (764 m), Serra Carbonera (778 m) i Serra de Mont-Roig (950 m). Al sector sud-occidental destaquen les elevacions de Montpedró (736 m), Montderes (630 m) i Pena-roia (705 m).
Mentrestant, al sector nord adopten una direcció predominant oest-est: Serra de Millà, Serra de Montclús (977 m), Serra de Sant Miquel, Serra de Blancafort, Serra de Sant Mamet (1391 m) i Serra de Savinós (852 m).
Hi ha dos dominis potencials de vegetació:
Per a les terres més baixes i als costers exposats al sud, el domini correspon al carrascar muntanyenc (Buxo sempervirentis-Quercetum rotundifoliae).
Per a les parts més enlairades i als costers orientals al nord, el domini potencial és el de roure de fulla petita (Violo willkommii-Quercetum fagineae).
En aquells llocs on la roureda ha estat malmesa, es desenvolupen boixedes, joncedes (Aphyllanthion) i localment pinedes de pinassa (Pinus nigra subsps. salzmannii) mixtes amb roure (Quercus faginea, Quercus cerrioides).
A les zones més esclarides apareix la garriga (Quercetum cocciferae), i les brolles de romaní (Rosmarino-Ericion) si el grau d'alteració ha estat més profund.
Els llistonars (Thero-Brachypodion) són escassos i restringits als llocs més càlids. D'altra banda, la presència de guixos dóna lloc a comunitats gipsòfiles (Gypsophilion) que són més pobres florísticament que aquelles que apareixen més al sud.
La presència d'extenses superfícies de roca són un veritable paradís per a les plantes i les comunitats rupícoles. A més contribueixen a mostrar forts contrastos de color en les roques on creixen. A les cingleres i penyals assolellats es desenvolupen comunitats de composició florística clarament mediterrània (Asplenium petrarchae).
A l’obaga el predomini florístic és submediterrani i europeu (Saxifragion mediae). En aquestes comunitats, sempre en estacions molt restringides, apareix la clavellina del Montsec (Petrocoptis montsicciana), un endemisme del pirineu central.
A les parts més elevades es fan prats calcícoles xeròfils (Festucion gautieri), que alternen amb els llistonars (Thero-Brachypodium). A les carenes, apareixen els matollars xeroacàntics calcícoles d'eriçó (Ononidetalia striata).
A les vores dels rius, torrents i rierols prospera el bosc de ribera (Populion albae), amb més o menys presència de la bardissa (Pruno-Rubion) segons l'estat de conservació de la vegetació arbòria de ribera.
Localment en rierols i zones negades és possible trobar canyissars (Phragmition australis) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion).
Localment en rierols i zones negades és possible trobar canyissars (Phragmition australis) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion).
Un altre endemisme que trobem repartit entre els Aspres del Montsec i el Segre Mitjà és l’anomenat Esperó de Bolòs, una espècie protegida i en perill d'extinció. Si vols saber-ne més pots llegir el següent article que vam publicar fa un temps:
🚴♀️ MONTSEC BIKEPACKING LOOP
La Montsec Bikepacking Loop (MBL) és una ruta que pretén resseguir tot el territori Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies - o de Meià -) sobre una bicicleta en format bikepacking, ja sigui amb bicicleta off-road (BTT o Gravel) o també amb bicicleta de carretera.
La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d'una guia completa amb els detalls de les rutes així com dels diferents tracks, sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació amb informació dels punts d'aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, serveis, etc.
Si ets #MontsecLover ❤️ i fas bicicleta, trobaràs aquests llocs en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL).
Pots seguir-lo també a través de Twitter (@rokiluco) i Instagram (@montsecbikepackingloop)
Com diu en Javi Castillo, creador de la MBL, salut i pedals!
✅ FONTS
Hoskins, W.G.The Making of the English Landscape. Londres. 1985.
Gil Estalella, Pere. Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya. 1600.
Vrientius, Johannes Baptista. Nova principatus Cataloniae descriptio. 1602-1605
🙏PROTEGEIX EL TERRITORIO MONTSEC
Recorda! Molts dels paratges de la Serra del Montsec són espais protegits i alguns extremadament fràgils. Molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions. Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental, sí us plau respecta’ls.
Oblida les presses i sincronitza't amb el ritme de la vida local.
Descobreix l'essència tradicional del medi natural i rural.
Consumeix productes i serveis locals.
Fes un consum responsable i redueix els teus residus.
Fes servir les papereres, containers o emporta’t la brossa a casa.
🙏 PROTEGE EL TERRITORIO MONTSEC
¡Recuerda!
Muchos de los parajes de la Sierra del Montsec son espacios protegidos y algunos extremadamente frágiles. Muchos de estos parajes están dotados de distintos regímenes de protección y gestión establecidos por las distintas Administraciones.
Para preservar su interés científico, arquitectónico, arqueológico, histórico, geológico, ecológico, cultural, paleontológico, paisajístico o medioambiental, por favor respétalos.
· Olvida las prisas y sincronízate con el ritmo de la vida local.
· Descubre la esencia tradicional del medio natural y rural.
· Consume productos y servicios locales.
· Haz un consumo responsable y reduce tus residuos.
· Utiliza las papeleras, containers o llévate la basura a casa.🙏 PROTECT THE MONTSEC TERRITORY
Remember!
Many of the places in the Montsec mountains are protected areas and some are extremely fragile. Many of these places are equipped with different protection and management regimes established by the different Administrations.
In order to preserve their scientific, architectural, archaeological, historical, geological, ecological, cultural, palaeontological, landscape or environmental interest, please respect them.
· Forget the rush and synchronize with the rhythm of local life.
· Discover the traditional essence of the natural and rural environment.
· Consume local products and services.
· Consume responsibly and reduce your waste.
· Use the bins, containers or take your rubbish home.Aquest article ha estat publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat.
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia. Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
Este artículo ha sido publicado por primera vez en SerradelMontsec.cat.
Ninguno de los contenidos de la web SerradelMontsec.cat se pueden utilizar, copiar, redistribuir, realizar transformaciones y/o modificaciones, sin autorización previa. Si quieres distribuir o utilizar estos contenidos, contacta con nosotros previamente para acordar las condiciones de uso.
Si te gustan estos contenidos y estas fotografías y necesitas que elaboremos contenido para ti, envíanos un mail a serradelmontsec@gmail.com.This article has been published for the first time on SerradelMontsec.cat.
None of the content of the SerradelMontsec.cat website can be used, copied, redistributed, transformed and/or modified, without prior authorization. If you want to distribute or use these contents, contact us beforehand to agree on the terms of use.
If you like this content and these photographs and you need us to create content for you, send us an email at serradelmontsec@gmail.com.